F                     G 
Una onada massa llarga els va mullar les botes, 

            C        C7            F 
però els quatre homes no es van ni immutar. 

F                                G 
La llum blava d'un nou dia els escalfava els rostres, 

C        C7        F 
jeien a la sorra endevinant 

Dm                         Am 
amb els ulls biònics com, en la Mediterrània, 

Bb                                F 
anaven apagant-se els llums dels fars 

Dm                        Am 
quan, amb una veu no concebuda per cap mare, 

Bb                             C 
li va dir, la Torre Mapfre a l'Hotel Arts: 


Dm                         F 
-S'apropen núvols vermells, que semblen bancs de corall 

G                                          A 
però el vent que els porta els escampa i els bancs, en segons, es desfan. 

Dm                       F 
S'apropa un arc ben tensat, potser és un cranc volador, 

G                                       A 
però el vent que el porta l'aplana i el cranc es transforma en tauró. 

Dm         C            F   Dm         C            F 
Així tot segueix la seva sort. També els hotels de mala mort. 

Dm                        F 
Cigonyes blanques m'han fet niu a l'ampit del terrat 

G                             A 
però ja s'envolen cap a Àfrica, baten les ales dins d'un cel daurat. 

Dm                        F 
Eixams brunzents d'abellots em ronden testos del hall 

G                                 A 
però ja es dispersen per Barna com bojos, un altre nèctar els vol... 

Dm      C            F          Dm      C                F 
Així l'univers pren decisions. Em sents, pensioneta amb pretensions? 

Dm                                          Bb 
I en aquest món mutant jo vull fer plans, no tinc grans ambicions: 

Dm                               Bb 
preveure com em sentiré davant determinades situacions, 

Dm                                      Bb 
que quadrin els balanços a la veu que em parla dins del cap 

Dm                                           Bb 
jutjant-me en loop la vida mentre perdo el seny mirant terrats. 

Dm                                   Bb 
En aquest món on res és res que duri més de tres segons 

Dm                                            Bb 
(el cor sensible és fort per dins i el dur és fràgil, en el fons) 

Dm                                   Bb 
amb cada alba enceto el dia a punt per la transformació, 

   Dm                                Bb 
per la metamorfosi, per -va, ho dic! florir, ser algú millor, 

   Dm                                   Bb 
i miro aviam si s'obre una esquerdeta nova en el mur 

Dm                                   Bb                  F 
de Collserola i Montjuïc, un tall de llum, una rodanxa de futur… 

                        C           C7          Dm 
Que ja no vull estar enfadada, ni adormida, ni desconnectada, 

                   Bb                        F 
vull mullar-me, vincular-me i ser lleial als altres! 

                        C          C7       Dm 
Vull sorprendre'm cada dia i que en un demà llunyà 

                               Bb                        F 
uns estranys mirant les meves runes puguin dir, assenyalant-me: 

                 C            C7           Dm 
(de l'argila primigènia al bulldozer que amb tot acaba 

                  Bb                F 
es va trobar unes ànimes i va saber estimar-les!) 

C 

Dm           C           F 
Ja veus… Ara crec en el progrés! 

Dm           C           F 
Em sents, hostalet anat a més? 

Dm           C           F 
Tan sols m'interessa l'avenir. 

Dm           C           F 
Em creus, hotelet amb pedigrí?